Notícies varies i experiències TRIATLÓ

XIV Triatló de Cullera (Triatló per equips)

En primer lloc cal dir, que no és només la crònica d´un triatló sinò la del triatló cel.lebrat al nostre poble i organitzat per un Club Triatló Cullera replet d´entusiasme i il.lusió per la citada prova, ja que es tractava de pujar un nivell més i incloure la modalitat per equips.

A esta prova, he tingut la possibilitat i el plaer de formar part del nostre equip, que en aquesta ocasió estava conformat per gent d'un alt nivell esportiu i humà, com ha quedat més que demostrat, aquests han segut: Toni, Paco, Ismael, Eleuteri, i el nostre capità Martí “El Valenciano”.

Des d'aquesta crònica aprofite per a donar a tots ells les gràcies per ferme gaudir de manera tan especial en el desenvolupament de tota la cursa. Així com a tots aquells companys, companyes i simpatitzants (als quals no nomene perque no m´agradaria oblidarme de cap d'ells), que en tot moment han estat donant-nos ànims i fent sentir el TRI Cullera molt emotiu.

Bé, per a no ferme més pesat passaré a descriure els esdeveniments que englobaren els dos en un (organització i competició).

Va tindre lloc el dia d´abans, on vaig conèixer a dos grans triatletes i millor persones, com eren Eleuteri i Martí, que mentre col.locaven dorsals als Box comentaven com podriem organitzar els segments per a obtindre uns bons resultats, donat que, per circumstàncies geogràfiques i de treball no havíem pogut entrenar tots junts com a equip per al Tri més esperat de la Comunitat.

El dia següent, dia de la cursa, previament a enfundar-nos el neopré (al qual, i amb la tensió de la prova, al meu li vaig fer unes quantes ungladetes), varem establir els criteris i pautes a seguir, iniciant el segment de natació, guiats al capdavant pel mestre Toni i vigilats pel gran capità Martí, aconseguirem eixir prou junts i fent un bon temps.

Passant a la primera transició, i vivint en el box un moment de desconcert, donat que a Paco sempre pendent de la coordinació de l'equip, li havien desplaçat les ulleres de ciclisme, i per altra banda, el company Eleuteri que es trobava molt fotut en eixir de l´aigua, tirà de punt d´honor abordant la transició i agafant la bicicleta per a dirigir-se a la càmera d´eixida i iniciar el segment de ciclisme.

Ací, al segment de ciclisme, va ser on torna aforar l'unió de l'equip, ja que en ocasions, “els craks” de Cele (que esta més fort que el vinagre) Toni (que esta fet un xiquet) i Paco (que amb la bicicleta va com la llum), de vegades, tingueren que afluixar el ritme per a que el capità Martí, que és un fora serie, no deixara de donar-me indicacions i esperar-se, per a que a la seua roda tornarem a agafar al trident, i aconseguint tots junts rebassar a altres equips i poder fer un bon segment de bici.

Entrant de nou en Box, per a abordar el darrer tram, allí teniem a Dani i al gran Mister Paquito organitzan-nos, animant-nos, i com no, donant les indicacions pertinyents, cosa que constata una vegada més el gran entrenador que és. Ens vam ficar les esportives i vam eixir a “rematar” la feina, en la qual l'omnipotent capità Martí preguntava què tal anàvem i jo contestant-li: “el flato seguisc arrastrant-lo des de la segona-tercera volta de bici, però molt bé”.

Tal com anàvem corrent, anava trobant-me millor i sobre tot, pels ànims rebuts per la meua dona i els meus fills, així com dels xiquets i xiquetes de la cantera “Els Bitxets”, que ahí estaven per a col.laborar i animar, junt a un dels seus entrenadors com és Victor (sempre multipicant-se per a donar coll a tot....).

I, entre tant, anàvem arribant al tram de meta, el qual va ser molt bonic escoltant per megafonia els ànims i reconeiximent als components del CTC per la bona cursa realitzada, l´ambient de la gent, animant-nos, aplaudint, felicitacions de companys i companyes...... la qual cosa ens va fer sentir orgullosos, emocionats i satisfets, per haver realitzat la prova de manera satisfactòria, i en un temps total de 1:09:00, i per damunt de tot, de formar part d'un club com és el CLUB TRIATLÓ CULLERA.

Per tant, donar les gràcies a tots i fins la propera, en la qual segur que podrem encara millorar...

Emilio P. Morant Climent

diumenge 27 de maig de 2012

El CTCullera ja té el seu primer FINISHER

El passat 19 de Maig va tindre lloc a la illa de Lanzarote el considerat per molts el IRON MAN més dur del món. La prova consisteix en nadar 3,8km, recórrer en bici 180km i correr la distància d’una marató (42,2km). El que fa especialment dura aquesta cursa són l’escarpat de l’illa volcànica, a més a més de les temperatures tropicals típiques en aquestes latituts i sobre tot un fort vent que bufa en contra, amb ràfegues de fins 45km/h.

Entre els 1700 valents que s’enfrontaren a la distància, l’atleta del Triatló Cullera Paco Cortés estagué en la línea d’eixida, necesitant 12h 23min. per a creuar l’arc de meta.

El finisher: Vull aprofitar aquesta oportunitat, no per a fer una crònica inacabable d’un triatló durissim, sinò per a promoure la pràctica esportiva de tot tipus. Especialment la de resistència, en la que no ni ha perdedors, sols guanyadors que s’enfronten a una distància i que cada dia es superen a ells mateix.

Anime a tots els xiquets, xiquetes, joves i no tan joves a practicar natació en aigues obertes, ciclisme en totes les seues modalitats, carreres populars i per al que no tinga prou en un esport i li agraden les emocions fortes, el triatló. Un esport molt mitificat que la gent veu com per a “extraterrestres”, i puc asegurar que no es així. Qualsevol persona que tinga un poc de disciplina per a entrenar pot acabar el seu primer triatló i a partir de ahí millorar el seu temps.

Des del Club Triatló Cullera volem convidar a tot el món a que ens conega i conega el nostre esport.

No saps del que eres capàs fins que comences a intentar-ho. Tú també pots!!

Paco Cortés i CTC (Finishers LZ 2012)



IRONTOUR 2012 (Per Martí Civera)

El cap de setmana passat es va celebrar L’Irontour. Un format molt atractiu i que fa gaudir de dos triatlons en menys de 12 hores. Alhora que atractiu dur...

El dissabte al arribar a la Vil.la, veig que l'aigua no està com la ultima vegada que participi. Però no passa res, hem de nadar tots.

Deixem les coses a l'hotel, un ràpid mos i directes al box. Allí comence a veure gent coneguda, vells amics que ens anem saludant i així mitiguem els nervis previs.

La primera etapa és contrarellotge, i la meva hora de sortida és 16.20.
D'un en un van sortint tots els triatletes, fins que m'arriba el torn. Surto amb la intenció d'entrar entre els vint primers, per optar a la sortida preferencial del diumenge.
Començo a nedar i l'onatge no deixa veure la segona boia, aprete tot el que puc i només sortir de l'aigua em canten el temps 13.45, alguna cosa no ha anat bé... després parlant amb Javier Ortiz (jutge), em comenta que està llarg, s'ha soltat la boia i he nedat 910m.
En la bici poc puc acolpla-rme, ja que hi ha molta corba i molta rotonda.
Finalment baixe a córrer i em trobo molt bé. He complert el meu objectiu i em fico el 18 de la general. Encara que cal destacar l’altisim nivell que hi ha aquest any.

El diumenge a les 6.00 sona el despertador, baixem al menjador a desdejunar i surto fora de l'hotel per comprovar el temps, i ufff esglai, són les 7.00 i bufa molt fort el vent. No passa res, pense, el vent és per a tots…

Quan arribe al box, en el meu lloc trobo un barret de diferent color, amb el meu nom i amb el nom de CTC, és la meua recompensa pel gran treball del dia anterior.

Es dóna la sortida, sortim els 20 primers i darrere la resta de triatletes, pel rabillo de l'ull veig com alguns triatletes, corren per la sorra. ESTA PROHIBIT, pense, estan fent trampa. No es pot córrer per la sorra, per a tallar.

Em concentro i començo a nadar, i oblide l'ocorregut.

Quan surto de l'aigua, faig un a bona transició, agafo la bici i començo a donar pedals. De sobte m'adone que el vent va a fer un dia molt, molt dur.

Començo a pujar Aitana, no trobo la cadència, no puc anar acoplat… començe a desesperar-me. El vent està fent-me sofrir moltissim, ratxes que em fan trontollar-me damunt de la bici.
Desprès d'hora i mitja de barallar-me amb el vent, arribe a la transició i en l'entrada a la mateixa em treuen targeta per portar el casc deslligat... el que em faltava, pinse. Mire el box buscant amb la mirada a Ali, a veure que passa amb la targeta, però no la trobo. Decideixo córrer oblidar-me, i això és el que faig. En entrar en meta em diuen que he arribat el 20. Molt content amb el resultat i esperant la proxima edició per llevar-me l’espineta del port.
Salutacions i kms.