Duatló de Petrer 25 març

CRÒNICA DUATLÓ DE PETRER (Per Martí Civera)

A les 7.30 A.M vaig recollir a Don Eleuterio (com li criden al col·le), i durant tot el viatge es van ser succeint les tonteries típuiques d'els qui estan nerviosos..
El primer que pense en arribar a Petrer va ser; "MARE MEUA" que calor ha de fer a l'estiu, acostumat a l'horta allò és terrèny desértic , unes muntanyes on no hi ha ni un arbre.

En arribar al box, em creue amb Jordi Pascual ens saludem i dic, ja se qui guanya avui.

Deixem les bicis i comencem a escalfar. Des del principi de l'escalfament noto que hi ha nivell, veig molts duatletes purs i molts sub-23.

Es dóna la sortida i comencem la carrera. Aviat veig que les cames em responen els dos primers km els correc per baix de 3.30 i en arribar a la tansició el parcial en els 5km , ha estat espectacular.
Però com és la meva sorpresa si corrent a aquests ritmes porto 40 persones davant, el meu subconscient em diu que ho "Pagaran". Efectivament, en la bici molta gent comença a despenjar-se i fem un grup de mes o menys 25 que arribem fins al final de la transició junts.
En la transició molts cops i enganxades amb la finalitat de sortir tan bé com sigui possible.
A córrer s'ha dit, i el segon parcial torno a baixar de 3.30.
En entrar a meta estic molt content les sensacions a hores d'ara de temporada són millor de l'esperat.
L'inseparable escuder Eleuterio entra en meta a 7' , i corrent a 4' ha arribat el 99.
Tornant amb el cotxe cap a València, traiem una conclusió:

"LA PENYA MARXA MOLT".

Salutacions i kms.