dilluns 16 d’abril de 2012
CRÒNICA TRIATLÓ DE GANDIA (Per Paco Selfa)
Aquest disabte es va celebrar el Triatló de gandia, un dels Classificatoris per al campionat d'Espanya , i on varen participar 7 membres del Club Triatló Cullera: Martin , Eleuteri , Alicia , Pablo, Ismael , Emili i Paco. Alguns d´ells va ser la primera prova de foc, ja que debutaven en Triatló, i ho feren millor que ells mateix esperaven i és que van donant fruit els entrenes que setmanalment estan complint de forma disciplinada. Un Triatló un tant atípic en cuant a les hores de eixides que s´ensetaven a partir de les 12:30, per tant optàrem per anar res més obriren Boxes a les 10:45 i deixar les bicis dins per a tornar a Cullera i dinar tranquilament, encara que tornàvem pronte per donar temps a Pablo que surtia en l´eixida de les 14:30, la penúltima abans de la de 40 anys en endavant. Les previsions de plujes es varen fer realitat i sobre les 14:00 va descarregar una forta ploguda i vent que feia perillar les carpes i stands de la zona posmeta. Pero no es va suspendre cap eixida i després de vore pasar a Pablo nadant , en el grupet mitjà del segment, ja que al fer-ho en la dàrsena del port esportiu va ser molt vistós i fins i tot ens permetia llançar-li uns crits d´ànim . Aixoplugant-nos de carpa en carpa, es va fer l´hora de calfar per a la nostra eixida i com per art de màgia va parar de ploure i fins i tot un poc de sol ens va eixugar algo els carrers. Ataviats amb els neoprens ens tirem a l'aigua 5 min. per a fer contacte i escalfar , comprovant que estava prou templada i neta. Com que l´eixida era de dins de l´aigua, a pesar de ser un grup molt nombrós, vàrem eixir sense aglomeracions ni trompades. Res més eixir s´enseta la lluita per anar encarant la primera boya que , en linea recta, estaria a uns 300 m. , i al tornar era fàcil orientar-se per anar paralel al paretó del port, encara que crec que hi havien més de 750 m. es va fer prou curt, al eixir de l´aigua , note uns balancejos que en fan desequilibar , corrent de cami al box senc a Milio que ve darrere i ens saludem , coincidint en que portem una bufa de collons i sense haber begut gens . Despres ja en box llevant el traje torne a desequilibrar , i es que faltaba haber entrenat les eixides. En boxes ja es troba Ismael , amb el neopré llevat i apunt de sortir. Ja en la bici agafe un ritme i intente agafar una roda "bona" , en costa ja que anaba adelantant a gent i al mitad de la primera volta alcance un grupet de dos corredors que roden fortet i ens organitzem per anar rellevant-nos per a poc a poc donar alcans a Ismael. Una volta conectem fem tot el segment amb el grupet que cada volta entren meins a fer els relleus i, ens toca a Isma , un altre corredor i a mi donar la cara per a no baixar el ritme, de un grup nombrós que era, ja que molts dels que pasabem , anaben afegint-se. Ja en la última volta s´estira el pelotó i al baixar de la bici , ismael li s´he enganxa la cala i cau a terra , al meu costat , jo vec que no s´ha fet res , ja que encara no hi había caigut ja estaba alçant-se, ja,ja,ja ...seguim a fer la T-2 jo tinc els peus adormits i no els note cuant en fique a córrer , pero en trobe bé. Darrere meua vec a Vicent toldrá, el president del CT algemesí, un Veterá de guerra, cortit en mil batalles ,..... i en dic a mi mateix, si penses pasar-me vas a tindre-ho molt difícil. Ensete la carrera amb zancades curtes i rápides per a no sofrir els calambres que solc agafar , i note que les cames en responen d´alló més bé . Seguix aumentant el ritme fins al que puc mantindre i, al fer el primer gir de volta , en creue en els " perseguidors" que amb cara famolenca venent a tot tren, primer Vicent i després Ismael , i ja més llunt Milio. De tornada cap al port picaba un poc cara a baix i el vent era favorable, aprofitant aquestes circunstancies ,aumente el ritme i vec que , no es que no van arrimant-se , sino que cada vegada es duc més distancia, envalentonat per esta diferencia ja en la recta de meta , en pasa un corredor del pelotó que anábem de la bici i decidix picar-me e intentar arribar , sense aconseguir-ho , davant d´ell , pero acabar en estes sensacions es el que en quede. A mes de haber vist acabar amb la satifacció que ho han fet els companys que han debutat: Pablo, Emilio i Ismael ..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada