Reflexió personal de Juanjo Magraner, Secretari del CF Cullera, recordant l'ascens a tercera l'any 89/90

REFLEXIONS D´AQUELL ASCENS A TERCERA DE LA 89-90

Des de que tenim ús de raó, des de quer recordem, des d´aqueslls dos gols a trompicons en una televisió en blanc i negre que com tantes families canviarem per la radiant Telefunken a color en l´arribada del mundial de España 82, en aquell camp plé de paperets, veguerem per primera vegada lo que un esportista en fé pot aconseguir... (Argentina 2-Holanda 1, final Mundial 78, dos gols de Mario Kempes) 

Era encara practicament un xiquet, pero ja eren molts anys coleccionant cromets de futbol, i seguint durant varios anys fins el descans el Cullera, que jugava a les 4 al Aeria i ràpidament a Mestalla a vore un Valencia, que de campeó de la Supercopa de Europa acabà abaixant a Segona per posteriorment reobrir un nou cicle d´exits esportius. Aixina és la vida, cicles.

Durant la 89-90 haviem anat en un amic i en el meu pare a vore i grabar practicament tots els partits del Cullera en aquella temporada i part de la pretemporada. En aquella época sense smartphones ni càmeres digitals, amb camps de terra i bots irregulars, i després d´haver empatat en la penúltima jornada amb la Penya Cullereski de testig, el Cullera jugava davant el sòlid Bunyol, depenent d´ell mateix per aconseguir l´ascens a Tercera en detriment del Paterna.

Amb l´Aéria a reventar i amb el recolçament  molt joves de l´escola i nombrosos socis i afcionats, una vegada feta l´entrega a diversos jugadors com Charro, Navarrete, Vargas... de diversos reconeixements pels mèrits de la temporada, eixia el Cullera a ritme de traca a guanyar sense vacilacions un partit del que depenia tota una temporada.

Després de una primera part amb domini local pero joc poc fluid, en la reanudació el Cullera va aconseguir tancar al Bunyol a l´area, fins que al voltant del minut 20, amb un salt espectacular aconseguia de colocat colp de cap a la dreta del porter visitant  l´ansiat gol que els jugadors celebraren com una pinya, i que donava al Cullera l´ascens a Tercera.

Ja no hagué més partit, els càntics i l´emoció s´apoderaresn de la grada I el Cullera es dedicà a deixar passar el rellotge davant un Bunyol que després del gol encaixat ja no va poder inquietar la meta d´Ibàñez.

Amb la xiulada final esclatà una emotiva celebració, trent els jugadors a hombros com toreros  i rebent l´equip el trofeu de campió de lliga, donant la volta d´honor amb el trofeu en les mans de Pepe Bosch. Alegria indescriptible de l´afició que celebraba botant d´alegria  l´èxit cridant Cullera !!! Cullera !!!

 Enguany no es pot fallar, va Cullera va !!!

  

JUANJO MAGRANER, SECRETARI DEL CLUB DE FUTBOL CULLERA